English version
El passat 29 de febrer, l'associació Escuelas sin Wifi anunciava una petició al president del govern, Mariano Rajoy, de legislar per eliminar l'ús de connexions Wifi a les escoles. Encara que porten temps demanant-ho, la ressolució 1815 de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa instant als governs membres a prendre accions per "protegir la salut de la població" davant les emissions electromagnétiques, els ha donat forces renovades.
El motiu de la resolució és la decisió de l'Agència Internacional pe la Recerca del Càncer (IARC), depenent de l'Organització Mundial de la Salut, d'incloure les emissions electromagnètiques dins la categoria 2B, és a dir, que l'agent és possiblement cancerigen pel ser humà. Wikipedia ens ofereix una llista d'agents d'aquest tipus. Les categories que utilitza la IARC són:
- 1: cancerígens pels humans
- 2A: probablement cancerígens pels humans
- 2B: possiblemente cancerígens pels humans
- 3: no classificables
- 4: probablement no cancerígens
Altes associacions i grups d'interès similars a Escuelas sin Wifi es poden trobar a Regne Unit (Wifi In Schools), Canadà (School Radiation) o França (Robin des Toits).
També recentment s'ha obert la primera recerca judicial per determinar si un telèfon mòbil va causar el tumor cerebral diagnosticat a un torinès després de rebre un informe mèdic de l'hospital que apuntava a l'ús intensiu del mòbil com principal causa.
La polèmica sobre els efectes nocius de les ones electromagnétiques porta viva des de fa molt de temps. S'han realitzat mil·lers d'estudis amb conclusions diverses. Aquells que conclouen que no hi havia perill o que no era possible determinar que l'origen de certes enfermetats o càncers, rebien l'acusació de ser finançats per empresas de telecomunicaciones i telefonia, que estarien interessades en ocultar els problemes de salut que causen les seves activitats. Es poden trobar també reportatges de televisió tant a favor de la teoria del perill de les radiacions com en la seva contra.
No és una qüestió senzilla i la majoria de ciutadans no tenim coneixements per determinar si les radiacions electromagnètiques són nocives per la nostra salut o no. Seria ideal que es realitzés un estudi rebust i consistent, dirigit per científics independents que comptessin amb el consens de totes les parts per aclarir d'una vegada l'assumpte. Però molt em temo que això serà possible i que, donada la joventut de les tecnologies que estem utilitzant, encara no hi haurà prou casos i dades per extreure conclusions definitives.
Voldria fer una reflexió, de totes maneres. Tant des d'un punt de vista empresarial com personal no és prudent deixar-nos emportar per les nostres conviccions i despreciar la creença contrària. El cas d'Escuelas sin Wifi mostra que encara que s'arribi a demostrar que les ones electromagnètiques no són perjudicials per la salut, existeix un colectiu sensible a la seva presència en productes i serveis. Per tant s'ha de valorar curosament l'ús i implantació d'aquestes tecnologies en els àmbits més sensibles per aquests colectiu, el que implica que una empresa que aposti només per tecnologies inalàmbriques (en aquest cas) pot ser acusada de menysprear la salut de certes persones i, en especials, dels més débils.
