Versión en español
English version
El nou iPhone 4S ha venut més de 4 milions d'unitats en el seu primer cap de setmana. Molts d'aquests nous dispositius d'alta generació substituiran iPhones vells. Segons CloudBlue, un reciclador de brossa electrònica, alguns dels seus associats pot rebre un iPhone vell cada 15 segons. Això equival a desenes de milers d'unitats en unes poques setmanes. Afortunadament, moltes d'aquestes unitats es revendran i només una part es llençarà.
Per suposat la gent substitueix molts més dispositius electrònics a part d'iPhones antics: altres telèfons, tablets, reproductors de música, ordinadors, impressores, televisors, ràdios, GPSs, ... Quantes tones de residus electrònics es llencen cada any? 53 milions de tones en 2009 (entre 20 i 50 milions in 2006 segons les Nacions Unides). Això significa tones de plom, mercuri, arsènic, cadmi, beril·li i moltes altres substàncies que han de ser tractades cada any per evitar contaminar terres i aigües. Desgraciadament només una part de la brossa electrònica (e-waste) és tractada. Als EEUU només el 25% dels televisors, productes informàtics i telèfons mòbils es reciclen segons la EPA (equivalent a la secretaria d'estat de medi ambient). Llavors, què passa amb la resta? Es magatzema esperant a ser "redescoberta" o s'exporta a altres països venuda com dispositius de segona mà o per ser tractada.
Quins són els principals països que reben e-waste per tractar-lo i eliminar-lo? Xina, Índia, Pakistan, Ghana i Nigèria. No et sembla estrany que aquests països siguin experts en reciclatge d'alta tecnologia? La resposta és que no ho són. La majoria del material que reben simplement es llença a immensos abocadors sense cap control. La gent que "treballa" allà no té cap mesura de seguretat ni han estat instruïts per recuperar materials de manera segura. Simplement cremen cables per extreure el coure o utilitzen àcid a l'aire lliure per recuperar l'or dels microprocessadors.
La ciutat de Guiyu, a la Xina, està considerada la més gran receptora de residus electrònics del món. 150.000 persones dedicades a tractar els 100 camions que reben cada dia des del 1995. I les conseqüències es noten: "88% pateixen problemes neurològics, respiratoris, digestius o infermetats de la pell", segons la Wikipedia. "El plom a la sang dels nens de Guiyu és un 54% més alt de mitjana que a la ciutat veïna de Chendian". El seu entorn ha estat absolutament contaminat: "el terra està saturat de plom, crom, estany i altres metalls pesants. Els components electrònics descartats romanen en piscines tòxiques que arriben a les aigües subterrànies, contaminant l'aigua potable". Pots veure en aquesta foto de Time Magazine la color d'un riu a Guiyu:
La sèrie completa de fotos esfereïdores es pot veure aquí. També teniu la referència completa de Greenpeace i una visió de l'investigador de la UPC David López. És terrorífic.
Els governs dels països industrialitzats s'han adonat finalment que hi ha un gran problema amb els residus electrònics i han començat a legislar. A Europa, la Directiva 2002/96/EC promou la recollida i reciclatge d'equipaments elèctrics i electrònics (es coneix com la Directiva WEEE) i s'aplica des de Febrer del 2003. Al 2008 només una tercera part de l'e-waste es tractava adequadament i encara es detectaven exportacions il·legals. Això va portar la Comissió Europea a endurir les Directives existents i imposar objectius de recollida del 65% del pes mitjà dels equips elèctrics i electrònics posats al mercat en els 2 anys anteriors. El Parlament Europeu va aprovar les noves Directives el Febrer del 2011.
Als EEUU no hi ha legislació federal pel reciclatge d'equips electrònics. Sí que hi ha, però, programes de reciclatge obligatori a diversos estats. El més antic és el de Califòrnia, del 2003.
A banda de lleis, hi ha moltes iniciatives privades per recuperar i tractar adequadament l'e-waste. Molts venedors de maquinari han posat en marxa programes per retornar els equips vells gratuïtament, com el Consumer Buyback and Planet Partners Recycling Program de HP, l'Apple's recycling program, el Sony Take back recycling program o el Nokia's Take-back program. Altres, com SAP, han anunciat aplicacions per ajudar les empreses a gestionar els seus residus electrònics. Però tot això sembla no ser suficient.
Si vols assegurar-te que el teu e-waste es tracta i elimina de forma responsable, hauries de mirar companyies de reciclatge amb una certificació e-Stewards. Aquesta certificació la va posar en marxa la Basel Action Network, una organització sense ànim de lucre de Seattle que cerca eliminar les exportacions il·legals de ferralla electrònica. Les empreses de reciclatge certificades operen bàsicament als EEUU, tot i que des de fa poc també ho fan a la Unió Europea.
A Espanya hi ha diverses fundacions que tenen com objectiu fomentar el reciclatge dels residus elèctrics i electrònics. Pels mòbils hi ha Tragamovil, ECOfimática per les impressores i fotocopiadores o ECOAsimelec per la resta de residus. També hi ha una iniciativa curiosa: la campanya Movilízate por la selva, on utilitzen mòbils donats per revendre'ls o per recuperar materials valuosos i utilitzar els ingressos per la seva venda per protegir els ximpanzés del Congo.
Per tant, renovar el teu mòbil, portàtil o televisor amb un fantàstic equip nou té les seves conseqüències. Es generen tones de residus electrònics cada dia i la majoria no es tracten adequadament. Algunes companyies estan fent esforços per recuperar els equips antics i sempre pots trobar un reciclador certificat per assegurar que les teves deixalles no arriben a cap camp d'Àfrica o Àsia. Què més pots fer? Allargar la vida útil dels teus dispositius tant com puguis, compra equips d'alta qualitat (per evitar que s'espatllin amb facilitat) i pren-te un temps per pensar quines són les teves necessitats amb cura per comprar només els dispositius que més s'adapten a les teves necessitats.
