Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de juny de 2012

Xarxa de Suport a la Reutilització de les TIC

Versión en castellano

Un grup d'estudiants del doctorat en Sostenibilitat de la UPC ha creat la Xarxa de Suport a la Reutilització de les TIC, un portal web que dóna una segona oportunitat als equips informàtics que quedin en desús per part de particulars i empreses. La iniciativa està dirigida tant a empreses i particulars que vulguin donar equips com a associacions, ongs i particulars que vulguin reaprofitar equips donats.

El procés de donar un equip és molt senzill ja que en el cas d'un PC es pot descarregar un liveCD que permet registrar-lo amb les seves característiques de forma automàtica. També s'encarrega d'esborrar completament les dades de l'equip per evitar fuites de dades sensibles.

L'assignació dels equips segueix criteris de sostenibilitat como afavorir la proximitat entre el donant i el receptor, però també se li dóna importància al projecte que rebrà la donació. Un sistema de votació permet escollir el projecte més idoni per rebre equips disponibles.

Finalment, el traspàs d'equips es fa directament entre donant i receptor. La xarxa només fa de punt de contacte.

En definitiva, es tracta d'una iniciativa innovadora per allargar la vida dels equips TIC, amb l'estalvi en consum de materials i la reducció de residus que implica. Els desitjo tot l'èxit.

dilluns, 26 de març de 2012

Escoles sense Wifi

Versión en castellano
English version

El passat 29 de febrer, l'associació Escuelas sin Wifi anunciava una petició al president del govern, Mariano Rajoy, de legislar per eliminar l'ús de connexions Wifi a les escoles. Encara que porten temps demanant-ho, la ressolució 1815 de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa instant als governs membres a prendre accions per "protegir la salut de la població" davant les emissions electromagnétiques, els ha donat forces renovades.

El motiu de la resolució és la decisió de l'Agència Internacional pe la Recerca del Càncer (IARC), depenent de l'Organització Mundial de la Salut, d'incloure les emissions electromagnètiques dins la categoria 2B, és a dir, que l'agent és possiblement cancerigen pel ser humà. Wikipedia ens ofereix una llista d'agents d'aquest tipus. Les categories que utilitza la IARC són:
  • 1: cancerígens pels humans
  • 2A: probablement cancerígens pels humans
  • 2B: possiblemente cancerígens pels humans
  • 3: no classificables
  • 4: probablement no cancerígens

Altes associacions i grups d'interès similars a Escuelas sin Wifi es poden trobar a Regne Unit  (Wifi In Schools), Canadà (School Radiation) o França (Robin des Toits).


També recentment s'ha obert la primera recerca judicial per determinar si un telèfon mòbil va causar el tumor cerebral diagnosticat a un torinès després de rebre un informe mèdic de l'hospital que apuntava a l'ús intensiu del mòbil com principal causa.

La polèmica sobre els efectes nocius de les ones electromagnétiques porta viva des de fa molt de temps. S'han realitzat mil·lers d'estudis amb conclusions diverses. Aquells que conclouen que no hi havia perill o que no era possible determinar que l'origen de certes enfermetats o càncers, rebien l'acusació de ser finançats per empresas de telecomunicaciones i telefonia, que estarien interessades en ocultar els problemes de salut que causen les seves activitats. Es poden trobar també reportatges de televisió tant a favor de la teoria del perill de les radiacions com en la seva contra.

No és una qüestió senzilla i la majoria de ciutadans no tenim coneixements per determinar si les radiacions electromagnètiques són nocives per la nostra salut o no. Seria ideal que es realitzés un estudi rebust i consistent, dirigit per científics independents que comptessin amb el consens de totes les parts per aclarir d'una vegada l'assumpte. Però molt em temo que això serà possible i que, donada la joventut de les tecnologies que estem utilitzant, encara no hi haurà prou casos i dades per extreure conclusions definitives.

Voldria fer una reflexió, de totes maneres. Tant des d'un punt de vista empresarial com personal no és prudent deixar-nos emportar per les nostres conviccions i despreciar la creença contrària. El cas d'Escuelas sin Wifi mostra que encara que s'arribi a demostrar que les ones electromagnètiques no són perjudicials per la salut, existeix un colectiu sensible a la seva presència en productes i serveis. Per tant s'ha de valorar curosament l'ús i implantació d'aquestes tecnologies en els àmbits més sensibles per aquests colectiu, el que implica que una empresa que aposti només per tecnologies inalàmbriques (en aquest cas) pot ser acusada de menysprear la salut de certes persones i, en especials, dels més débils.

dimarts, 6 de desembre de 2011

La seva factura Cloud (impostos i energia no inclosos)

Versión en castellano
English version

El passat 1 de desembre Gartner va publicar les seves prediccions pel món de les TIC pel 2012 "i més enllà". Una que no m'ha deixat de sorprendre és la que diu que pel 2015 el 80% dels proveïdors de cloud cobraran el cost de l'energia a part, com si fos l'IVA. També prediuen que moltes de les industries que han marxat a la Xina tornaran als EEUU per les complicacions de deslocalitzar producció i per l'augment dels preus de l'energia.

Ja he comentat aquí en una altra ocasió que la pujada dels preus de l'energia modificaran l'us i com entenem les Tecnologies de la Informació. I els grans actors d'aquest món estan fent moviments que em fan entendre que també ho veuen així. Per exemple, malgrat el seu darrer anunci d'abandonar la recerca per abaratir el preu de l'energia fotovoltaica, Google és un gran inversor en parcs eòlics (tant terrestres com marins) i cobertes fotovoltaiques. A banda de minimitzar les seves emissions, jo crec que a Google saben que el seu negoci depèn de la disponibilitat d'energia i que assegurar-se una font que no depengui de les fluctuacions dels preus del petroli és estratègic pel seu negoci.

Una altra gran companyia que aposta clarament per un nou paradigma en l'ús de l'energia és IBM. En aquest cas, el gegant blau està invertint fortament per ser un referent tecnològic en la gestió de les noves xarxes de transport d'electricitat, el que s'anomena Smart Grid. Aquestes noves xarxes permetran dir-li a la teva rentadora "engega't que ara bufa vent i tindrem molta energia barata durant una hora i mitja". I la tecnologia que està desenvolupant IBM ja ha sortit del laboratori. El passat agost la companyia va endegar un projecte pilot on participaven 1.000 llars d'una població mitjana dels EE.UU i està en projectes de millora i conversió de xarxes elèctriques al Brasil i Corea del Sud.

A casa nostra sembla que aquests temes comencen a arrencar. A finals d'octubre es va fer la presentació oficial de la plataforma EnerTIC, un conjunt d'empreses que busquen potenciar i desenvolupar solucions TIC que permetin estalviar energia. El teletreball, el Smart Grid o les Smart Cities són alguns dels camps on volen operar. A banda d'IBM hi participen empreses com BT, Ericsson, Enterasys, Intel, Fujitsu, Siemens o Salicru. A Barcelona s'ha fet la presentació oficial el passat 14 de desembre. Si has assistit deixa'm un comentari amb la teva impressió, si et plau.

Moltes altres companyies simplement estan començant a mesurar i controlar la seva despesa energètica així com les seves emissions de CO2 associades. És un primer pas per conèixer la seva dependència energètica que permetrà després fer canvis per reduir-la. En aquest sentit el mercat s'està omplint de solucions tant de noves companyies com de grans actors que volen posicionar-se com un referent.


Fa temps que moltes veus ens estan advertint que tindrem un gran problema amb la disponibilitat d'energia. Si ens fixem en els grans noms del sector i en els seus passos potser és hora de què nosaltres també ens ho prenem seriosament. I si no estem convençuts, segurament el darrer anunci de pujada de preus de l'electricitat ens empentarà.

divendres, 25 de novembre de 2011

Sirena

L'Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya ha presentat aquesta setmana la nova versió del portal SIRENA.web. Aquest portal mostra les dades dels consums d'electricitat, gas i aigua d'una bona part dels edificis de la UPC.

Les dades són recollides amb una xarxa de sensors que donen informació en temps gairebé real d'aquestes despeses. Els nivells de cobertura dels sensors són diferents segons el consum: es monitoritzen el 99% dels consums d'electricitat, el 32% dels d'aigua i el 65% de gas. Per completar les dades històriques allà on no hi ha sensors s'introdueixen les que falten de forma manual a partir de les factures pagades.

Aquesta nova versió substitueix la primera que es va llençar el curs 2007-2008. Amb una despesa en subministraments de 5 milions de €/any, Sirena ha de permetre mesurar si es compleixen les fites d'estalvi de la Universitat: reduir un 25% els consums pel 2014.

Cada any, a partir de les dades recollides, es genera un informe SIRENA amb el resum de despeses tenint en compte la superfície construïda. Això ha permès veure que en els últims 2 anys encara que la superfície construïda ha estat la mateixa, el consum d'electricitat ha augmentat. El Marenostrum, el superordinador del Barcelona Supercomputing Center, consumeix un 25% de l'electricitat de tota la UPC i es tracta a part. D'altra banda el consum d'aigua ha baixat des de la sequera del 2008.

Aquesta és una bona mostra de com emprant la tecnologia podem saber quins són els nostres impactes i com poder reduir-los. I feta a casa nostra.

dijous, 10 de novembre de 2011

Un iPhone llençat cada 15 segons

Versión en español
English version

El nou iPhone 4S ha venut més de 4 milions d'unitats en el seu primer cap de setmana. Molts d'aquests nous dispositius d'alta generació substituiran iPhones vells. Segons CloudBlue, un reciclador de brossa electrònica, alguns dels seus associats pot rebre un iPhone vell cada 15 segons. Això equival a desenes de milers d'unitats en unes poques setmanes. Afortunadament, moltes d'aquestes unitats es revendran i només una part es llençarà.

Per suposat la gent substitueix molts més dispositius electrònics a part d'iPhones antics: altres telèfons, tablets, reproductors de música, ordinadors, impressores, televisors, ràdios, GPSs, ... Quantes tones de residus electrònics es llencen cada any? 53 milions de tones en 2009 (entre 20 i 50 milions in 2006 segons les Nacions Unides). Això significa tones de plom, mercuri, arsènic, cadmi, beril·li i moltes altres substàncies que han de ser tractades cada any per evitar contaminar terres i aigües. Desgraciadament només una part de la brossa electrònica (e-waste) és tractada. Als EEUU només el 25% dels televisors, productes informàtics i telèfons mòbils es reciclen segons la EPA (equivalent a la secretaria d'estat de medi ambient). Llavors, què passa amb la resta? Es magatzema esperant a ser "redescoberta" o s'exporta a altres països venuda com dispositius de segona mà o per ser tractada.

Quins són els principals països que reben e-waste per tractar-lo i eliminar-lo? Xina, Índia, Pakistan, Ghana i Nigèria. No et sembla estrany que aquests països siguin experts en reciclatge d'alta tecnologia? La resposta és que no ho són. La majoria del material que reben simplement es llença a immensos abocadors sense cap control. La gent que "treballa" allà no té cap mesura de seguretat ni han estat instruïts per recuperar materials de manera segura. Simplement cremen cables per extreure el coure o utilitzen àcid a l'aire lliure per recuperar l'or dels microprocessadors.

La ciutat de Guiyu, a la Xina, està considerada la més gran receptora de residus electrònics del món. 150.000 persones dedicades a tractar els 100 camions que reben cada dia des del 1995. I les conseqüències es noten: "88% pateixen problemes neurològics, respiratoris, digestius o infermetats de la pell", segons la Wikipedia. "El plom a la sang dels nens de Guiyu és un 54% més alt de mitjana que a la ciutat veïna de Chendian". El seu entorn ha estat absolutament contaminat: "el terra està saturat de plom, crom, estany i altres metalls pesants. Els components electrònics descartats romanen en piscines tòxiques que arriben a les aigües subterrànies, contaminant l'aigua potable". Pots veure en aquesta foto de Time Magazine la color d'un riu a Guiyu:

La sèrie completa de fotos esfereïdores es pot veure aquí. També teniu la referència completa de Greenpeace i una visió de l'investigador de la UPC David López. És terrorífic.

Els governs dels països industrialitzats s'han adonat finalment que hi ha un gran problema amb els residus electrònics i han començat a legislar. A Europa, la Directiva 2002/96/EC promou la recollida i reciclatge d'equipaments elèctrics i electrònics (es coneix com la Directiva WEEE) i s'aplica des de Febrer del 2003. Al 2008 només una tercera part de l'e-waste es tractava adequadament i encara es detectaven exportacions il·legals. Això va portar la Comissió Europea a endurir les Directives existents i imposar objectius de recollida del 65% del pes mitjà dels equips elèctrics i electrònics posats al mercat en els 2 anys anteriors. El Parlament Europeu va aprovar les noves Directives el Febrer del 2011.

Als EEUU no hi ha legislació federal pel reciclatge d'equips electrònics. Sí que hi ha, però, programes de reciclatge obligatori a diversos estats. El més antic és el de Califòrnia, del 2003.

A banda de lleis, hi ha moltes iniciatives privades per recuperar i tractar adequadament l'e-waste. Molts venedors de maquinari han posat en marxa programes per retornar els equips vells gratuïtament, com el Consumer Buyback and Planet Partners Recycling Program de HP, l'Apple's recycling program, el Sony Take back recycling program o el Nokia's Take-back program. Altres, com SAP, han anunciat aplicacions per ajudar les empreses a gestionar els seus residus electrònics. Però tot això sembla no ser suficient.

Si vols assegurar-te que el teu e-waste es tracta i elimina de forma responsable, hauries de mirar companyies de reciclatge amb una certificació e-Stewards. Aquesta certificació la va posar en marxa la Basel Action Network, una organització sense ànim de lucre de Seattle que cerca eliminar les exportacions il·legals de ferralla electrònica. Les empreses de reciclatge certificades operen bàsicament als EEUU, tot i que des de fa poc també ho fan a la Unió Europea.

A Espanya hi ha diverses fundacions que tenen com objectiu fomentar el reciclatge dels residus elèctrics i electrònics. Pels mòbils hi ha Tragamovil, ECOfimática per les impressores i fotocopiadores o ECOAsimelec per la resta de residus. També hi ha una iniciativa curiosa: la campanya Movilízate por la selva, on utilitzen mòbils donats per revendre'ls o per recuperar materials valuosos i utilitzar els ingressos per la seva venda per protegir els ximpanzés del Congo.


Per tant, renovar el teu mòbil, portàtil o televisor amb un fantàstic equip nou té les seves conseqüències. Es generen tones de residus electrònics cada dia i la majoria no es tracten adequadament. Algunes companyies estan fent esforços per recuperar els equips antics i sempre pots trobar un reciclador certificat per assegurar que les teves deixalles no arriben a cap camp d'Àfrica o Àsia. Què més pots fer? Allargar la vida útil dels teus dispositius tant com puguis, compra equips d'alta qualitat (per evitar que s'espatllin amb facilitat) i pren-te un temps per pensar quines són les teves necessitats amb cura per comprar només els dispositius que més s'adapten a les teves necessitats.

dimecres, 25 de maig de 2011

Núvols i matèria

Versión en castellano
English version


L'altre dia vaig estar fantasejant amb els companys de feina com serien els dispositius del futur. Tots portarem una mena de mòbil que farà alhora de smartphone i d'ordinador portàtil, amb un projector per veure la pantalla a qualsevol paret, un teclat virtual projectat per escriure a sobre de qualsevol superfície plana, i la mínima potència per communicar-se amb el núvol. Perquè, per suposat, tot estarà al núvol.

Inevitablement vaig imaginar-me com s'arribaria al núvol i veia antenes, quilòmetres de cables de coure i de fibra òptica, milers d'equips de comunicacions i milers de servidors plens a vessar de memòria i connectats amb milers de Petabytes de disc en alguna part del món. Quanta matèria perquè pugui enlairar-se el Núvol!

Vull fer una reflexió al respecte. Crec que no som conscients de la dependència que tenim dels minerals i de les substàncies químiques en el món de les TIC. Per molt que parlem o somiem en la realitat augmentada, el paradigma 2.0, el Big Data, les cerques semàntiques o el Cloud, a baix de tot sempre hi ha d'haver coure, ferro, silici i substàncies difícils de pronunciar i recordar. I ja tenim alertes sobre la disponibilitat d'aquestes matèries.

S'apropa el perill de l'escassetat. De tant en tant salten a les notícies casos de robatoris de coure: de catenàries de trens i AVEs, en estacions transformadores elèctriques, als hivernacles i que van arrivar a esgotar els stocks de Telefónica. La seva capacitat per ser reciclat i la gran demanda per tot tipus d'indústries (les TIC en són unes grans consumidores) fan que no hi hagi prou coure "al mercat".

Si ara hi ha escassetat, en un futur no molt llunyà ens enfrontarem a un problema de grans dimensions: l'esgotament de les mines de coure. La teoria del pic de Hubbert diu que la producció d'un recurs descendrà tan ràpidament com ha pujat quan s'hagin extret la meitat de les seves reserves. Això ha passat amb el petroli als EEUU, que va arribar al seu pic l'any 1971, i està passant amb el petroli a nivell mundial, on segurament ja hem arrivat al pic. Per això ha augmentat tant el seu preu: la demanda augmenta, però la producció es manté al mateix nivell.

Doncs els minerals també compleixen la teoria del pic, i un estudi de la Universidad de Zaragoza n'ha calculat els d'uns quants minerals: el coure pel 2024, l'alumini pel 2067 i el ferro pel 2068. És a dir, que en només 13 anys podrem veure pujades del preu del coure espectaculars. I el que és pitjor, les generacions que ens segueixen potser hauran de buscar-se un altre metall per fer les mateixes funcions després de 8.000 anys entre els homes. Sempre podem esperar a que trobin materials nous, però l'estudi dóna la sensació de que estem esgotant una bona part dels minerals disponibles a la superfície terrestre.

Davant d'aquest problema podem posar en pràctica diverses solucions. Les 3 Rs són una magnífica guia: Reduir, Reutilitzar i Reciclar materials. Una primera solució és treure més profit del maquinari que hem comprat, allargant-ne la seva vida útil. D'aquesta manera es generen menys residus i calen menys materials i energia per fabricar-ne un de nou en el mateix periode de temps. Tot i que als fabricants i venedors de maquinari no els agradarà aquesta solució. També podem optar per contractar el nostre "maquinari" al núvol, passant la nostra responsabilitat al proveïdor. Aquí cal assegurar-se de que exercirà aquesta responsabilitat amb els mateixos estàndars que utilitzariem nosaltres.

Una altra ajuda per paliar l'escassetat és fer un molt bo disseny dels nostres productes per facilitar la seva reparació (i així allargar-ne la seva vida útil) i el seu reciclatge o, si som compradors, optar per fabricants que apostin per un bon disseny (avui en dia també anomenat ecodisseny). Si contractem el maquinari al núvol, haurem d'exigir al proveïdor que el seu maquinari sigui de fabricants que facilitin la reparació i el reciclatge.

En quant a la substitució de materials, ja es comencen a veure productes que fan servir materials fets amb fibres naturals i que a més són biodegradables, com uns ratolins i teclats de Fujitsu.


El món de les TIC s'enfronta a un seriós problema i tots som responsables de posar de la nostra part per pal·liar-lo. L'actual paradigma de substitució ràpida d'equipaments està arrivant als seus límits i cal canviar-lo per un d'optimització dels que ja disposem. Això ha de forçar els fabricants de maquinari a canviar el seu model de fabricació i comercialització. Potser el núvol serà el catalitzador d'aquest canvi. Potser deixarem de comprar maquinari i només ens hi podrem subscriure. Els propers anys dictaran sentència.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Educació en eficiència energètica

El Programa Enginycat i l'Institut Català d'Energia han posat en marxa un nou web adreçat a joves i docents per conscienciar sobre l'estalvi i l'eficiència energètica. Les 5 diferències energètiques parla de 5 camps on es pot actuar per aconseguir un bon estalvi energètic: il.luminació, transport, energia solar, aïllament i TIC. La web aprofita per publicitar els estudis en Enginyeria i anima als joves a fer-los.

En el cas de les TIC posen com exemple de bona pràctica l'ús d'ordinadors portàtils, que gasten menys energia que un ordinador de sobretaula. El que no diuen és que un ordinador de sobretaula és més fàcil d'ampliar i reparar i, en conseqüència, se li pot allargar més la vida, el que permet un estalvi d'energia molt gran. Si algú disposa d'algun estudi que compari la despesa energètica de tot el cicle de vida d'un ordinador portàtil comparat amb el d'un ordinador de sobretaula li agraïré que me'l faci arribar.