Cercar en aquest blog

dimarts, 15 de març de 2011

Petroli i sostenibilitat de les TIC

Aprofitant que aquests dies es parla tant del preu del petroli i de l'estalvi de benzina, vull aprofitar per posar en relleu com afecta tot això a la sostenibilitat de les TIC. I no em refereixo només als impactes sobre el medi ambient de les noves tecnologies. Està en joc la viabilitat de la nostra professió tal i com es planteja avui en dia.

Des de fa molts anys es sap que el petroli és una font d'energia fòsil finita. Encara queda temps perquè s'esgoti, però queda molt menys temps perquè sigui inabastable. La teoria del pic del petroli ens diu que la producció de petroli descendrà tan ràpidament com ha pujat quan s'hagin extret la meitat de les reserves del planeta. Les organitzacions internacionals (l'Associació per l'estudi del pic del petroli, l'Agència Internacional de l'Energia, l'OCDE, diverses organitzacions ecologistes, ...) no es posen d'acord en la data d'aquest fet: 2008, 2010, 2015, ... El que està clar és que si no l'hem passat, ho farem aviat.

Quines són les conseqüències del pic del petroli? Fi del petroli barat i encariment progressiu del mateix. Les previsions de preus tampoc no es posen d'acord: 150$ pel 2015, 220$ per l'any vinent si les revoltes al nord d'Àfrica continuen, ... El que està clar és que encara que el preu del petroli baixi quan s'acabi la revolta a Líbia (que desitjo que sigui la menys cruenta possible), estem abocats en el mig i llarg termini a un augment progressiu i sense sostre del preu del petroli.

La resta de fonts d'energia també augmentaran el seu preu quan el del petroli pugi i les fòssils també patiran la llei de Hubbert: gas natural, carbó, urani, ... totes tenen el seu propi pic que s'apropa. Les renovables no en tenen, però són molt cares. En aquest cas cal aplicar mentalitat de seguretat: ningú ja no es planteja que comprar un antivirus o un firewall sigui una despesa inútil.

I com afecta tot això a les TIC? Doncs afectarà molt, igual que a la societat en el seu conjunt, el que ens obligarà a fer grans canvis. Primer de tot, optimitzar al màxim els nostres equipaments. Caldrà comprar els equipaments més eficients energèticament, els més ajustats a les necessitats previstes per evitar qualsevol malbaratament o estendre la virtualització allà on sigui possible. També caldrà canviar els mètodes d'aprovisionament: amb els transports pujant a preus prohibitius, la compra de nou equipament serà molt més costós, igual que la reposició de peces espatllades. Això suposarà un repte pels fabricants i distribuïdors.

La fabricació de nous equipaments també s'encarirà: el gas-oil utitilitzat per extreure els materials de les mines, el querosé per enviar els materials d'una fàbrica a l'altra i l'urani de la central que alimenta les fàbriques (si després de Fukushima encara queden de peu) seran molt més cars i això es repercutirà en el preu dels components. Això forçarà un canvi de mentalitat i es procurarà allargar la vida dels equipaments tant com sigui possible (fet que ja està justificat ara mateix des d'un punt de vista d'estalvi energètic global, ja que un ordinador, per exemple, gasta més energia en la seva fabricació que en la seva vida útil).

També haurà d'haver un canvi de mentalitat en l'ús de les noves tecnologies. S'acabarà, sigui per canvi d'hàbits o forçat per les direccions de les empreses, el deixar pantalles, ordinadors, servidors o commutadors encesos que no facin feina útil. Tota despesa inútil s'ha de tallar. En una segona fase es qüestionaran serveis en marxa i es racionalitzaran, arribant a filar molt prim fins quins continguts s'hauran d'emmagatzemar. Segons com s'encareixi l'energia, el model "tot en línia" trontollarà.

Un altre canvi previsible és que es tornarà a donar molta importància a la qualitat i l'eficiència del programari. Amb uns costos de l'energia creixents, l'hora de programació serà relativament més barata i es buscarà aprofitar al màxim un maquinari escàs i difícilment ampliable.

Cal veure que dins d'aquest quadre gris fosc, les TIC també tindran un paper clau en la reducció de la despesa energètica. Totes les tecnologies que ara s'anomenen Green IT 2.0 esdevendran imprescindibles: solucions de telepresència, teletreball, control de la despesa energètica, ecodisseny, ... Tot el que permeti, de forma global, estalviar unes gotes de benzina tindrà la seva oportunitat.

La societat té davant seu un repte gegantí. Els professionals de les TIC, com a part de la societat, ens hem de preparar quan abans millor. Però també hem de saber detectar les oportunitats per ajudar a la societat a fer una transició cap a un món amb energia cara el menys abrupta possible i ja tenim disponibles algunes eines per fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada