Cercar en aquest blog

dimecres, 25 de maig de 2011

Núvols i matèria

Versión en castellano
English version


L'altre dia vaig estar fantasejant amb els companys de feina com serien els dispositius del futur. Tots portarem una mena de mòbil que farà alhora de smartphone i d'ordinador portàtil, amb un projector per veure la pantalla a qualsevol paret, un teclat virtual projectat per escriure a sobre de qualsevol superfície plana, i la mínima potència per communicar-se amb el núvol. Perquè, per suposat, tot estarà al núvol.

Inevitablement vaig imaginar-me com s'arribaria al núvol i veia antenes, quilòmetres de cables de coure i de fibra òptica, milers d'equips de comunicacions i milers de servidors plens a vessar de memòria i connectats amb milers de Petabytes de disc en alguna part del món. Quanta matèria perquè pugui enlairar-se el Núvol!

Vull fer una reflexió al respecte. Crec que no som conscients de la dependència que tenim dels minerals i de les substàncies químiques en el món de les TIC. Per molt que parlem o somiem en la realitat augmentada, el paradigma 2.0, el Big Data, les cerques semàntiques o el Cloud, a baix de tot sempre hi ha d'haver coure, ferro, silici i substàncies difícils de pronunciar i recordar. I ja tenim alertes sobre la disponibilitat d'aquestes matèries.

S'apropa el perill de l'escassetat. De tant en tant salten a les notícies casos de robatoris de coure: de catenàries de trens i AVEs, en estacions transformadores elèctriques, als hivernacles i que van arrivar a esgotar els stocks de Telefónica. La seva capacitat per ser reciclat i la gran demanda per tot tipus d'indústries (les TIC en són unes grans consumidores) fan que no hi hagi prou coure "al mercat".

Si ara hi ha escassetat, en un futur no molt llunyà ens enfrontarem a un problema de grans dimensions: l'esgotament de les mines de coure. La teoria del pic de Hubbert diu que la producció d'un recurs descendrà tan ràpidament com ha pujat quan s'hagin extret la meitat de les seves reserves. Això ha passat amb el petroli als EEUU, que va arribar al seu pic l'any 1971, i està passant amb el petroli a nivell mundial, on segurament ja hem arrivat al pic. Per això ha augmentat tant el seu preu: la demanda augmenta, però la producció es manté al mateix nivell.

Doncs els minerals també compleixen la teoria del pic, i un estudi de la Universidad de Zaragoza n'ha calculat els d'uns quants minerals: el coure pel 2024, l'alumini pel 2067 i el ferro pel 2068. És a dir, que en només 13 anys podrem veure pujades del preu del coure espectaculars. I el que és pitjor, les generacions que ens segueixen potser hauran de buscar-se un altre metall per fer les mateixes funcions després de 8.000 anys entre els homes. Sempre podem esperar a que trobin materials nous, però l'estudi dóna la sensació de que estem esgotant una bona part dels minerals disponibles a la superfície terrestre.

Davant d'aquest problema podem posar en pràctica diverses solucions. Les 3 Rs són una magnífica guia: Reduir, Reutilitzar i Reciclar materials. Una primera solució és treure més profit del maquinari que hem comprat, allargant-ne la seva vida útil. D'aquesta manera es generen menys residus i calen menys materials i energia per fabricar-ne un de nou en el mateix periode de temps. Tot i que als fabricants i venedors de maquinari no els agradarà aquesta solució. També podem optar per contractar el nostre "maquinari" al núvol, passant la nostra responsabilitat al proveïdor. Aquí cal assegurar-se de que exercirà aquesta responsabilitat amb els mateixos estàndars que utilitzariem nosaltres.

Una altra ajuda per paliar l'escassetat és fer un molt bo disseny dels nostres productes per facilitar la seva reparació (i així allargar-ne la seva vida útil) i el seu reciclatge o, si som compradors, optar per fabricants que apostin per un bon disseny (avui en dia també anomenat ecodisseny). Si contractem el maquinari al núvol, haurem d'exigir al proveïdor que el seu maquinari sigui de fabricants que facilitin la reparació i el reciclatge.

En quant a la substitució de materials, ja es comencen a veure productes que fan servir materials fets amb fibres naturals i que a més són biodegradables, com uns ratolins i teclats de Fujitsu.


El món de les TIC s'enfronta a un seriós problema i tots som responsables de posar de la nostra part per pal·liar-lo. L'actual paradigma de substitució ràpida d'equipaments està arrivant als seus límits i cal canviar-lo per un d'optimització dels que ja disposem. Això ha de forçar els fabricants de maquinari a canviar el seu model de fabricació i comercialització. Potser el núvol serà el catalitzador d'aquest canvi. Potser deixarem de comprar maquinari i només ens hi podrem subscriure. Els propers anys dictaran sentència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada